Guarda i custòdia. Opinió del menor

El Tribunal Suprem atén la voluntat d’uns menors tot i que era contrària a l’informe psicosocial

Guarda i custòdia. Opinió del menor

Tot i que l’opinió dels menors a l’hora de determinar el règim de guarda i custòdia després de la ruptura dels seus pares no és vinculant per al jutge, s’ha de respectar si el que revelen és raonable, si s’expressen amb llibertat de criteri i són conscients de les conseqüències dels seus actes, atenent a l’edat o grau de maduresa que tenen. I això encara que aquesta opinió contradigui el criteri que apunta l’informe psicosocial dels especialistes.

Sense desconèixer la rellevància dels informes, aquests no són un obstacle perquè el jutge pugui prendre una decisió diferent després de sentir els fills, menors de certa edat i amb prou seny i d’atendre a la resta de proves aportades al procés. I és que el fet que el jutjador assumeixi les conclusions d’aquests informes sense valorar-les ell mateix amb la resta de les proves practicades o aportades al plet és com delegar la presa de decisions a l’equip psicosocial, cosa que és contrària al paper que la nostra constitució reserva als jutges.

En aquests termes s’ha expressat el Tribunal Suprem (TS) en una sentència recent que posava fi a la controvèrsia iniciada quan el pare dels menors va sol·licitar la guarda i custòdia dels seus fills, que ostentava la mare des del divorci. En aquest procés concorrien tres elements rellevants: que els menors eren adolescents i favorables al canvi, el criteri contrari de l’informe psicosocial i la conflictivitat en les relacions entre els progenitors des de que es va produir la crisi familiar.

Efectivament, els menors van manifestar que volien anar a viure amb el seu pare a Itàlia, no per caprici, sinó per un fort desig d’estar més temps amb ell, a causa de la bona relació que hi tenen. El TS entén que aquí, l’opinió que manifesten els menors no obeeix a una major comoditat, quan saben que implica canvis de col·legi i de residència i són conscients que anteriorment han afrontat situacions semblants.

El factor de major arrelament a Espanya que a Itàlia que invocava la mare, atès que els fills sempre han viscut aquí, no pot condicionar l’adopció del sistema de custòdia, ja que es considera que en aquests casos es tracta de fomentar els contactes amb un règim de visites i estades adequat, el qual pot pal·liar la manca de relació diària, com passa en tantes famílies.

Si necessiteu un advocat per a tramitar un procés de família o divorci, els nostres professionals us proporcionaran l’assistència legal oportuna per a trobar una solució que s’ajusti al vostre interès i al dels vostres fills.

 

 

 



NEWSLETTERS